A l endrez de l’Aisciuda ladina del Comun general de Fascia colaborea la istituzions che se cruzia de lengaz e idenità ladina sul teritorie: la Scola ladina de Fascia, l’Union di ladins de Fascia e l Istitut cultural ladin “Majon di fascegn”.

L é n moment te chel che vegn recordà ence i protagonisć de la batalies politiches e aministratives per l recognosciment di ladins desche mendranza etnich-linguistica, che i à scombatù per aer chesta istituzions e che dal daite de chestes i à dat e i seghita a dèr sie contribut fondamentèl per l stravardament de l’identità ladina te duc sie aspec.

L é azions desvalives aldò del zil de chisc enc, che i colaborea per ge dèr n davegnir a la Comunità de Fascia a livel politich, aministratif, didatich, culturèl, linguistich, sozièl e economich.

Per la azions portèdes dant te l’Aisciuda l raport col teritorie e co la jent l é fondamentèl; l event l é n moment per se scontrèr, olache la istituzions se aur a la comunanza per viver ensema sia reijes.

A l endrez de l’Aisciuda ladina del Comun general de Fascia colaborea la istituzions che se cruzia de lengaz e idenità ladina sul teritorie: la Scola ladina de Fascia, l’Union di ladins de Fascia e l Istitut cultural ladin “Majon di fascegn”.

L é n moment te chel che vegn recordà ence i protagonisć de la batalies politiches e aministratives per l recognosciment di ladins desche mendranza etnich-linguistica, che i à scombatù per aer chesta istituzions e che dal daìte de chestes i à dat e i seghita a dèr sie contribut fondamentèl per l stravardament de l’identità ladina te duc sie aspec.

L é azions desvalives aldò del zil de chisc enc, che i colaborea per ge dèr n davegnir a la Comunità de Fascia a livel politich, aministratif, didatich, culturèl, linguistich, sozièl e economich.

Per la azions portèdes dant te l’Aisciuda l raport col teritorie e co la jent l é fondamentèl; l event l é n moment per se scontrèr, olache la istituzions se aur a la comunanza per viver ensema sia reijes.