La musega de l'Auta Fascia en onor de la bandiera ladina

La bandiera l é n simbol de carater universèl

Fosc se podessa dir l “simbol di simboi” ajache l à l gran poter de creèr union e partegnuda a n Stat, n popul, n grop, na sociazion. Ogne popul se recognosc e se identifichea te sia bandiera, te si colores e te si blasogn.

La bandiera ladina per nosc popul l à n segnificat amò maor, no la ne raprejenta demò desche jent che à l medemo lengaz, la medema cultura, la medema tradizions, l é soraldut l simbol de n popul che é stat despartì, che à vedù neèr si deric de autodeterminazion. 

No l é na bandiera de Stat ma de na nazion: la Ladinia.

Chesta bandiera la é nasciuda avisa per palesèr l sentiment de unità del popul ladin, te n moment storich de gran emportanza, canche vegnìa dezidù i confins e la spartijon del Imper austro-ungarich oramai dessatà.

Firé del 1919: i comuns ladins se met ensema ai comuns de dut l Tirol per domanèr de restèr duc adum te n Tirol e con n destin comun co l’Austria. L é i dis che vegn endrezà a Paris la Conferenza de pèsc a chela che tol pèrt la potenzes venjidores de la pruma vera mondièla.

Setember del 1919: a Saint Germain vegn sotescrit l Tratat de pèsc con l’Austria. Duta la region del Trentin-Südtirol e la valèdes ladines dintorn al Sela passa ofizialmenter a la Tèlia. Te chel Tratat no vegn rejonà di ladins, ne de autodezijion e nience del derit de unità de chest popul. 

Ai 5 de mé del 1920: sun scomenzadiva de la Union di Ladins con a cef Leo Demetz sun Jouf de Frea se bina 70 raprejentanc de duta 5 la valèdes ladines per protestèr ajache i ladins no é stac nominé tel Tratat de pèsc e no ge é stat recognosciù l derit de autodeterminazion.

Te chesta ocajion nasc la bandiera ladina desche simbol de la volontà de unità di ladins te sia tera. Na bandiera dai trei bie colores de nosc ambient: l vert di pré e di bosć, l bianch de nesc crepes de dolomia amò corii de neif e l brun del ciel d’aisciuda.

Ai 5 de mé del 2020: l é passà 100 egn e amò anchecondì l popul ladin se troa despartì a livel aministratif e politich. Meter fora la bandiera ladina vel dir se sentir pèrt de la nazion ladina e voler mantegnir viva la coscienza unitèra de esser n soul popul. 

Chest vèl amò de più anchecondì, 100 egn dò sia nasciuda.

Colores de unità

La storia de la bandiera ladina

Ai 5 de mé del 1920 i ladins del Sela i se à scontrà sul Jouf de Frea per desmostrèr de voler esser n popul soul per lengaz, storia e cultura, enceben che sie stat metù en esser na spartijon politich-aministrativa te trei provinzies e doi regions.

Intervista a Fernando Brunel, President de l’Union di ladins de Fascia
Radio Studio Record, program L Codejel dai 29.04.2020.

La storia de la bandiera ladina: spetadives, revendicazions, modernità e identità tel simbol che met adum duc i ladins.