L’Aisciuda Ladina
L’é l’event identitèr de maor emportanza per l Comun general de Fascia; l’à desche argoment l lengaz de mendranza, sia doura e sie sparpagnament.
L’Aisciuda Ladina – festival del lengaz, la é nasciuda del 2009 delaìte del Comun general de Fascia en colaborazion co la Scola Ladina de Fascia, co la Union di Ladins de Fascia e co l’Istitut Cultural Ladin “Majon di fascegn”.
Aisciuda ladina l’é ence n moment storich
te chel che nasc endodanef chel sentiment identitèr che caraterisea chest popul de mendranza linguistica, sozedù sobito dò da la Gran Vera. Ai 5 de mé del 1920 i ladins del Sela i se à scontrà sul Jouf de Frea per desmostrèr de voler esser n popul unich per lengaz, storia e cultura, enceben che sie en esser na spartijon politich – aministrativa te trei provinzies e doi regions.
Te chesta ocajion l’é stat tacà fora ence per la pruma outa la bandiera ladina dai trei colores: brun desche l ciel, bianch desche la neif e vert desche i pèscoi e i bosć, simbol de chesta unità.
La Ladinia dolomitica la tol ite la valèdes ladines dintorn al Sela: Fascia, Gherdena, Badia, Fodom e Ampez.
Per zelebrèr l’Aisciuda ladina, ogne an l Comun general de Fascia l troa fora n argoment spezifich, chel l tol ite la desvaliva realtèdes en esser sul teritorie fascian e interladin, con chela de sparpagnèr fora l lengaz e l’identità e engaissèr la inclujion linguistica.