L’Aisciuda Ladina

L é l event identitèr de maor emportanza per l Comun general de Fascia; l à desche argoment l lengaz de mendranza, sia doura e sie sparpagnament.

L’Aisciuda Ladina – festival del lengaz, la é nasciuda del 2009 aldò de na idea de la Consulta Ladina del Comun general de Fascia en colaborazion co la Scola Ladina de Fascia, co la Union di Ladins de Fascia e col Istitut Cultural Ladin “Majon di fascegn”.

Aisciuda ladina l é ence n moment storich

te chel che nasc endodanef chel sentiment identitèr che caraterisea chest popul de mendranza linguistica, stat sobito do da la Gran Vera. Ai 5 de mé del 1920 i ladins del Sela i se à scontrà sul Jouf de Frea per desmostrèr de voler esser n popul soul per lengaz, storia e cultura, enceben che sie sta metù en esser na spartijon politich-aministrativa te trei provinzies e doi regions.

Te chesta ocajion l é stat ence tacà fora per la pruma outa la bandiera ladina dai trei colores: brun desche l ciel, bianch desche la neif e vert desche i pèscoi e i bosć, simbol de chesta unità.


La Ladinia dolomitica la tol ite la valèdes ladines dintorn al Sela: Fascia, Gherdena, Badia, Fodom e Ampez.


Per zelebrèr l’Aisciuda ladina, ogne an l Comun general de Fascia l troa fora n argoment spezifich, chel l tol ite la desvaliva realtèdes sul teritorie fascian e interladin, con chela de sparpagnèr fora l lengaz e l’identità e engaissèr la inclujion linguistica.