Ladin, n lengaz da amèr

Ai 21 de firé vegn zelebrà te dut l mond la Dì internazionèla del Lengaz de la mère, metuda su del 1999 da l’UNESCO per recognoscer e portèr inant la desvalivanza linguistica e culturèla e l multilinguism. Chesta dì vel ence stravardèr e fèr jerveèr la cognoscenzes e la cultures tradizionèles tras na sozietà multilinguala.

Passa 6.000 l é i lengac rejoné tel mond, e beleche mec de chisc i risia de morir fora.
L lengaz l é n element essenzièl te noscia vita: estra che esser nosc meso de comunicazion, l raprejentea chi che sion, da olache vegnon e noscia vida de pissèr.
Se vegn desmentià n lengaz, vegn desmentià ence tradizions, saeres, stories e testimonianzes e se destrabonesc la desvalivanza linguistica e culturèla rica e richenta de nosc mond. Se mor n lengaz, mor ence sie popul.

E se ence nosc bel ladin l jissa perdù?

Chest an i Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia i vel zelebrèr la Di internazionèla del Lengaz de la mère con na scomenzadiva de sensibilisazion caraterisèda dal slogan “Ladin, n lengaz da amèr”, per uzèr fora la beleza e la richeza de chest lengaz, melaur prezious da rencurèr e tegnir su, segn e testamonech de la reijes fones che lea passà e davegnir.

Per slarièr fora chest messaje l é stat cernù doi tesć, na ciantia e n toch de prosa, che soscedea emozions e fèsc nascer reflescions.

Chiò de sot te pes desćiarièr l material de la scomenzadiva e scutèr la ciantia “Oh, Ladinia” e la letura “Cherta de viac” entries.


Scouta “Oh, Ladinia” ciantèda dal cor Ousc Ladine da Soraga:

Desćèria chiò l pdf de “Oh, Ladinia”:


Vèrda Loreta Florian e Monica Cigolla che lec su “Cherta de viac” de Claus Soraperra e Vigilio Iori:

Desćèria chiò l pdf del test “Cherta de viac” (da: sturzflüg, n. 40/41, 1994):


Chiò l é a la leta i placac de la scomenzadiva:

Placat “Ladin, n lengaz da amèr – Oh, Ladinia”
Placat “Ladin, n lengaz da amèr – Cherta de viac”