L’Aisciuda Ladina

L’é l’event identitèr de maor emportanza per l Comun general de Fascia; l’à desche argoment l lengaz de mendranza, sia doura e sie sparpagnament.

L’Aisciuda Ladina – festival del lengaz, la é nasciuda del 2009 delaìte del Comun general de Fascia en colaborazion co la Scola Ladina de Fascia, co la Union di Ladins de Fascia e co l’Istitut Cultural Ladin “Majon di fascegn”.

Edizion 2020

N’Aisciuda Ladina fora de anter per chest 2020

L’emergenza sanitèra Covid-19 la ne oblighea duc a stèr te cèsa da dotrei setemènes en ca. Aboncont l temp l passa, e no l se cruzia de dut chel che l’é dò che sozet: la dates emportantes e i dis i passa, e sion beleche a mez de l’aisciuda. Per nos ladins l’é ruà ence chest an la dì storica che zelebrea l’identità, la cultura e l lengaz che ne caraterisea: l’Aisciuda ladina – festival del lengaz. 

Elena Testor
Procuradora del Comun general de Fascia


Ve envia a tor pèrt


Fernando Brunel

President Union di ladins de Fascia

Lara Battisti

Presidenta Istitut cultural ladin “Majon di fascegn”


Bertol ne ensegna la storia de la bandiera ladina



I dessegnes de Bertol da encolorir


Colores de unità

La storia de la bandiera ladina

Ai 5 de mé del 1920 i ladins del Sela i se à scontrà sul Jouf de Frea per desmostrèr de voler esser n popul unich per lengaz, storia e cultura, enceben che sie en esser na spartijon politich – aministrativa te trei provinzies e doi regions.

COME MI SERVE

La storia de la bandiera ladina

Ai 5 de mé del 1920 i ladins del Sela i se à scontrà sul Jouf de Frea per desmostrèr de voler esser n popul unich per lengaz, storia e cultura, enceben che sie en esser na spartijon politich – aministrativa te trei provinzies e doi regions.

#ladiniachallange
Instagram Challange “100 egn de bandiera ladina”

Intervista a Fernando Brunel, President de l’Union di ladins de Fascia
Radio Studio Record, program L Codejel dai 29.04.2020.

La storia de la bandiera ladina: spetadives, revendicazions, modernità e identità tel simbol che met adum duc i ladins.


Articoi dal diarie


GEINE DÒ SUN NESC CANAI