Bertol
La mascotte de l’Aisciuda ladina
100 egn bandiera ladina
Nasciuda per palesèr l sentiment de unità del popul ladin
Istituzions e autoritèdes
La istituzions se aur a la comunanza per viver ensema sia reijes.
Istituzions e autoritèdes
La istituzions se aur a la comunanza per viver ensema sia reijes.
L nef logo raprejentea Bertol a na vida stilisèda, n bon compromis anter i elemenc che caraterisea Bertol e na giusta semplificazion. Bertol, con sia foja da ensomech, ge vèrda al passà, a la tradizions, a noscia reijes, endèna che la scrita somea che la sciampe envers l davegnir e l’inovazion, ge dajan a l’eie n moviment enteressant.
Detelpai a MarameoLab che l se à cruzià del projet visif del logo e de sia caraterisazion stilistica.
L’é stat metù a jir te chesta piataforma duta la funzionalitèdes che dèsc l met de miorèr l’identità digitèla e l passaje de la comunicazion tras la rei.
N gran develpai a l’agenzìa gcore.it che l’à projetà a na vida profescionèla e spedienta e te tempes da record la piataforma web, moscian de aer entenù bel delvers i obietives che l comitent aea dant.
L’Aisciuda Ladina
L’é l’event identitèr de maor emportanza per l Comun general de Fascia; l’à desche argoment l lengaz de mendranza, sia doura e sie sparpagnament.
L’Aisciuda Ladina – festival del lengaz, la é nasciuda del 2009 delaìte del Comun general de Fascia en colaborazion co la Scola Ladina de Fascia, co la Union di Ladins de Fascia e co l’Istitut Cultural Ladin “Majon di fascegn”.Edizion 2020
N’Aisciuda Ladina fora de anter per chest 2020
L’emergenza sanitèra Covid-19 la ne oblighea duc a stèr te cèsa da dotrei setemènes en ca. Aboncont l temp l passa, e no l se cruzia de dut chel che l’é dò che sozet: la dates emportantes e i dis i passa, e sion beleche a mez de l’aisciuda. Per nos ladins l’é ruà ence chest an la dì storica che zelebrea l’identità, la cultura e l lengaz che ne caraterisea: l’Aisciuda ladina – festival del lengaz.
Elena Testor
Procuradora del Comun general de Fascia
Ve envia a tor pèrt
Fernando Brunel
President Union di ladins de Fascia
Lara Battisti
Presidenta Istitut cultural ladin “Majon di fascegn”
Bertol ne ensegna la storia de la bandiera ladina
I dessegnes de Bertol da encolorir
Colores de unità
La storia de la bandiera ladina
Ai 5 de mé del 1920 i ladins del Sela i se à scontrà sul Jouf de Frea per desmostrèr de voler esser n popul unich per lengaz, storia e cultura, enceben che sie en esser na spartijon politich – aministrativa te trei provinzies e doi regions.
COME MI SERVE
La storia de la bandiera ladina
Ai 5 de mé del 1920 i ladins del Sela i se à scontrà sul Jouf de Frea per desmostrèr de voler esser n popul unich per lengaz, storia e cultura, enceben che sie en esser na spartijon politich – aministrativa te trei provinzies e doi regions.
#ladiniachallange
Instagram Challange “100 egn de bandiera ladina”
Intervista a Fernando Brunel, President de l’Union di ladins de Fascia
Radio Studio Record, program L Codejel dai 29.04.2020.
La storia de la bandiera ladina: spetadives, revendicazions, modernità e identità tel simbol che met adum duc i ladins.